En Pujol xoxeja, perdoneu però algú ho havia de dir.
Clar, ara que no ets res, és molt fàcil dir que ja no et queden arguments per rebatre als independentistes, i que ja no s’ha de fer res amb Espanya. Clar, com no has de vetllar del país com jo…
Deu n’hi do! No seré jo, però, qui entri a debatre públicament amb el president Pujol les seves noves manifestacions. Només recordaré que des de 1931 Unió aposta per fer de l’Estat un estat confederal. És la nostra utopia. Segurament és tan inviable com la independència, però és la nostra i la que estic defensant des de fa trenta-set anys, i no la penso canviar. No em deixaré arrossegar pel corrent, i accepto que hi és. Però en política, en la defensa dels principis sovint s’ha d’anar contra corrent, si creus sobretot que el que impera pot provocar divisió i frustració per la seva inviabilitat.
Font
Ara em surten inclus gent d’Unió que s’han begut l’enteniment però jo els recordo que no som independentistes tampoc anti-idepes, malgrat no em caiguin gaire be, ho reconec.
Trobo molt be que l’ex-president és passi el dia bevent ratafia i dient la primera bagenada que li vingui al cap, però cal recordar que el vell entranyable ja no pinta res al partit, i qui ara qui mana és Mas.
I be, tampoc tant, que aquest també li donen moltes dèries… com quan vàrem tenir la sentència del Tribunal Constitucional que aquest sempre volia serrar cadenes, menys mal que jo vaig posar la nota seria vaja que aquí se li ha de fer cas de debò és a mi!
Ara l’expresident diu que veu malament la meva proposta de govern de concentració, on anirem a parar!
Menys mal que l’he posat a ratlla i li he recordat qui mana aquí…
“No acabo d’estar del tot d’acord, és molt molest per a un candidat que hi hagi altres persones que diuen coses diferents del candidat”
Tant se val, perquè recordeu que quan ells ja no hi siguin, jo encara hi seguiré vetllant pel vostre be, i regint els vostres designis. Que això de ser forts a Madrid i moltes senyeres, cola, i cola molt!
Com un ou Kinder, sempre ple de sorpreses. 